Gent d'esquerra

Candidatura Gent d'Esquerra 01 from Gent d'Esquerra on Vimeo.

Vexació lingüística ( i males maneres)

L'afirmació de que aquells que no tenim com a llengua pròpia el castellà o que creiem que el valencià ha de ser la llengua de cohesió al País Valencià -en tant que llengua pròpia del territori, com consta a l'Estatut d'autonomia- i que, en conseqüència, ens expresem en català allà on ens trobem, som ciutadans de segona tingué aquest dilluns passat dia 12 un nou capitol; protagonitzat, ni més ni menys, que per l'encarregat de l'estació de renfe de Benicarló-Peníscola.

A l'hora de comprar uns bitllets -permeten-me que done l'hora concreta, les 18:00- el responsable de l'estació, amb molt mala educació, es negà a atendre la venda mentre no li parlàssem en espanyol. Ara em ve al cap una cita de Juan Carlos Moreno Cabrera al seu llibre La dignidad e igualdad de las lenguas. Crítica de la discriminación lingüística "La justificació de l'imperialisme lingüístic ve de vegades a través de supòsits més o menys raonables que s'empren per emmascarar una situació de domini. Es diu que per entendre's cal parlar una llengua comuna. Això pot semblar raonable, però dit en una situació de clara desigualtat lingüística porta més o menys inevitablement a la següent conclusió: vostè ha de parlar la meva llengua (que és la més estesa). Aquesta conclusió no és res més que l'imperatiu següent: vostè m'ha d'entendre a mi, no jo a vostè".

Després de comprovar que l'actitud del responsable de l'estació distava molt de ser respectuosa, se li demanà el llibre de reclamacions per a fer constar el problema que hi havia hagut, cosa a la que es negà suggerint que "vengan otro dia a ponerla que ahora van a llegar cinco (!) trenes y no puedo atenderles" (mentre assenyalava un cartell on diu -literalment, els invito a que s'apropen i ho comproven- "Les vendes anticipades podran ser interrompudes per l'arribada de trens"). Un cop dit açò se li demanà el nom per a fer-lo constar en la reclamació si l'haviem de fer en un altre moment, també es negà. He telefonat a renfe i m'animen a fer una reclamació per internet; l'he feta, i què?

Fins quan haurem d'aguantar que es trapitgen els nostres drets ligüístics i els nostres drets de consumidors? Fins quan persones com aquesta que han demostrat ser incapaços de realitzar correctament la seua faena seguiran sent els únics responsables d'una estació de trens per la que passa moltíssima gent? I vull que quede clar que no generalitzo sobre els treballadors de renfe locals, el problema és amb un responsable concret. Us invito a que no us deixeu vexar per aquesta gent, fem respectar els nostres drets perquè, deixant-ho correr, mai no arreglarem res.

PS: Per cert, no arribà cap tren fins al cap d'uns 40 minuts



Edito; resposta de renfe:

VAL.REC.2008.0461
Valencia, 15 de mayo de 2008

Estimado Sr. Barberá (sic):

Hemos recibido su correo electrónico de fecha 14 de mayo, sobre el trato que le dispensaron en la estación de Benicarló-Peñiscola.

A partir de este momento vamos a recabar la información necesaria, a fin de poder responder adecuadamente a su reclamación. En breve plazo nos pondremos de nuevo en contacto con usted.

Atentamente,

Gisèle Ibáñez Lacomba
Servicio Postventa
Estaciones de Viajeros Adif

Campanya en positiu (Pere Aragonés en l'Avui)

Qualsevol militant o simpatitzant d'Esquerra que faci un repàs a l'hemeroteca dels darrers mesos veurà que ningú de la candidatura de Gent d'Esquerra no ha fet ni una declaració en contra de la resta de candidats. Perquè ho hem tingut molt clar des del primer moment: Esquerra som tots. I els atacs i les desqualificacions que es puguin fer cap a alguna de les quatre candidatures, al final, sempre són atacs contra Esquerra, contra el partit. No sumen, només resten.

Des d'un primer moment hem estat l'Esquerra positiva. La que prefereix el treball a la crítica. La que no ha volgut sembrar dubtes sobre el funcionament intern d'un partit que en deu anys ha estat capaç de passar de la testimonialitat a ser actor polític i motor dels canvis. Que ha posat en l'agenda política normalitzar debats que cap altre partit polític assumia fa una dècada. I la que és conscient que ara toca un salt endavant en el projecte i seguir avançant.

L'entrevista de Rafel Niubò

Hem de fer un debat polític, d'arguments, d'idees. Nosaltres parlem d'idees i projectes i no caiem en l'error de malgastar les entrevistes als mitjans de comunicació per posar en dubte l'honorabilitat i l'honradesa de l'organització del partit. Una organització que, convé recordar-ho, ha estat capaç d'ajudar a implantar el partit arreu del país o sanejar el fort dèficit que vam heretar de l'anterior direcció, entre d'altres. A Gent d'Esquerra parlem d'idees i projectes i no caiem ni caurem en els errors d'altres que falten a la intel·ligència i el respecte als i les més de 2.000 militants que han avalat Joan Puigcercós i Joan Ridao perquè puguin ser candidats tot insinuant que han firmat coaccionats o per por. On altres prefereixen sembrar el dubte per erosionar o fer córrer documents anònims atribuint-los a la nostra candidatura, Gent d'Esquerra ha fet, fa i farà propostes. Constructives. Per fer avançar el partit, per fer avançar el país.

No és la nostra manera de fer substituir el debat polític per les desqualificacions de companys i companyes que també són militants d'Esquerra.

Les primàries del 7 de juny

I estem convençuts que tampoc ho és de la immensa majoria d'aquesta gran família de més de 10.000 homes i dones que és Esquerra i que la nostra prioritat és un horitzó col·lectiu de llibertat nacional i justícia social. Estem convençuts que aquest sentiment majoritari s'expressarà el 7 i el 14 de juny en aquest exemple de democràcia interna, de partit obert, que donarà Esquerra amb la celebració del seu 25è congrés nacional. Endavant!

Pere Aragonés (Avui)

Oxímorons (I)

-"Intel·ligència militar"
-"Canal nou, serveis informatius"
-"Dreta progressista"
-"Tindre fe en la ciència"
-"Democràcia espanyola"
-"Partit Socialista del País Valencià-PSOE"

Exemple d'oxímoron visual (o acudit de vinyeta):

Aforismes (IV)

A Déu -si existeix- li deu importar una merda el que pensem d'ell.

De cara al congrés

Avui s'han hagut d'entregar les signatures de cara el proper congrés d'Esquerra; a falta de poc més d'un mes per a la jornada de votacions, crec que és simptomatic que la candidatura dels Joans (Puigcercós i Ridao) hagen aconseguit més de 2200 signatures dels més de 10000 militants que formem esquerra.

A títol personal, crec que són l'única candidatura que es creu la nació completa (o com a minim lúnica que ho ha demostrat no només durant aquests ultims 2 mesos) i, per tant, és la meua.

Vostés decideixen

El dia 9 de març –proper diumenge- no anem a votar un President; el dia 9 de març anem a votar un parlament que, al seu temps, votarà un President. Així doncs, aquells que vivim i treballem a la provincia de Castelló de la Plana no anem a votar ni a Rajoy ni a Zapatero ni a Llamazares –encara que els cartells electorals d’aquestos partits puguen duur a una conclusió radicament oposada. Els valencians de la provincia de Castelló anem a votar uns diputats -5- que, un cop a Madrid, haurien de defensar els interesos i el benestar d’aquells a qui representen.
Les opcions són diverses i, la major part d’elles, ja sabem què són o què és ellò que han fet per nosaltres. Un PP i un PSOE que, durant tots aquestos anys des de la Trancisió han tallat l’abadejo i s’han repartit els nostres vots –i escons- sense sol•lucionar els problemes endèmics que sofrim: ni les infraestructures han millorat –nombre de trens, liberalització de l’AP7, millora d’ambulatoris, barracons per als nostres fills i filles...- ni les inversions en I+D+I han crescut, ni la nostra economia ha desenvolupat tot el seu potencial. Ja han demostrat el que són capaços de fer, ja han demostrat quin és el seu projecte per als valencians i les valencianes, ciutadans de segona; mà d’obra barata per als Grandes Eventos –Parcs temàtics, circuits de Fòrmula 1, visites Papals...- i per al són i platja, mentre que quasi 100.000 licenciats valencians han de buscar faena fòra del País Valencià per a guanyar-se la vida.
Al marge d’aquestes dues opcions, trobem al Bloc i a Esquerra Unida, que en unes eleccions concorren units, en les altres separats i ja hem vist quin és el projecte d’ambdues; tractar d’absorbir l’espai electoral l’una a l’altra amb les punyalades necessàries i passant per sobre dels interessos del País Valencià, els uns –EU- perquè viuen fa 30 anys i els altres –el Bloc- perquè han fet de l’ambigüetat ideològica el paradigma de la seua forma d’actuar.
I què ens queda als valencians i valencianes de la provincia de Castelló després d’aquest trist repàs de les opcions? Ens queda una força valenta, una força sense ambigüetats que vol anar a Madrid justament per a fer que les coses es decidesquen a València; que vol que els valencians puguem invertir en allò que ens parega més adient els nostres impostos –que per això els paguem, no?; que creu que els valencians “ja ens hem fet prou grans” per a decidir en aquells temes que ens afecten i aquesta força no és altra que Esquerra-País Valencià.
Saben vostés que a la darrera legislatura el diputat valencià d'Esquerra –Agustí Cerdà– ha promugut més iniciatives parlamentàries sobre assumptes referents al País Valencià que les que s'havien fet durant les 6 legislatures anteriors? Per això us demano el vot, perquè tots han demostrat de que són capaços, i perquè Esquerra és l’ùnica força valencianista que treurà representació a Madrid aquesta legislatura i que seguirà lluitant des del Congrés per a que els valencians rebem allò que és just, com hem fet durant aquestos últims 4 anys. Salut, República i Valencianisme. Vostès decideixen.

Sense Paraules

Les dictadures no són només aquelles en les que un gobernant ha arribat al poder de forma antidemocràtica o violenta, les dictadures tenen altres cares. En aquest video aquells que critiquen Chavez per tancar televisions que no simpatitzen amb ell, per amagar als rivals politics, per manipular, etc. podran vore que no cal anar tant lluny per trobar un antidemòcrata triat democràticament.

On és la transparència en el gobern del País Valencià del segle XXI? On és la llibertat de premsa i el dret a la informació que tenim els valencians i les valencianes? On és la democràcia?

Em temo que aquestes qüestions es quedaran sense resposta, perquè Camps, no en respon...

Aforismes (III)

Les llengües només són instruments per comunicar-se, però -pel que es veu- sempre són millors les dels altres.