Jo també vull un Estat propi (II)

És estranya la proliferació d’articles, comentaris i alguna que altra mitja veritat, que s’ha donat en els mitjans d’informació local des que Esquerra- Benicarló es va presentar, on es critica la faena, la credibilitat o, fins i tot, les intencions d’Esquerra Republicana. El més curiós és que –en gran part- aquestos comentaris no venen desde la dreta –cavernosa, caciquil i “nostàlgica”- que sofrim arreu del País Valencia –i més encara a les comarques “del nord”. Resulta que qui ens dedica els afalags són els que, fins fa poc, fruïen del “monopoli nacionalista”–un monopoli ben trist, val a dir-ho- i que, fins ara, han fet i desfet al seu gust –amb les dretes i les esquerres, tant és. Ara resulta que tots els mals venen d’Esquerra –que, recordem, porta apenes 6 anys d’existència al País Valencià-, han trobat un boc expiatori. Enhorabona.

Aquestes afirmacions –pel que pareix- serveixen a més d’un per intentar dinamitar el pacte “d’esquerres i valencianista” que, malhaurademt, el País Valencia necessita. N’hi ha, pel que pareix, que prefereixen els atacs fraticides –o suïcides- a desallotjar la dreta de la Generalitat i aconseguir un redreçament d’aquest país nostre que tant ha sofert des de la Transició –i abans, si se’m permet. Tal volta veuen perillar les seues quotes, és legitim. Però no és justificable.
Què passa si Esquerra hi és al pacte? Què és el que els fa por? Tal volta el joc que s’ha intentat donar a la dreta en alguns llocs no ha donat els seus fruits; tal volta alguns pactes injustificables –veja’s l’ajuntament de Castelló- perillen si Esquerra pren embranzida –com està passant- i demostra que fer el joc a l’espanyolisme no porta a bon port; que els pactes “contra natura” només porten a mocions de censura i a ingovernabilitat. En aquestos moments –amb les negociacions politiques en marxa- es vorà qui creu de veritat en un pacte plural –EU, BLOC, ERPV, Els verds...- i qui creu en “les quotes de poder” i en la propia supervivencia.

Jo també vull un estat propi

L'Estat dels Països Catalans; el meu país, la meua terra...

"Jo també vull un estat propi"

Amb aquest títol en Xavier Mir ha encetat una campanya que ha tingut força seguiment arreu de la blogosfera i a la que s'han adherit persones i blogs de tot el sobiranisme dels Països Catalans, inclós jo mateix.

Ara bé; la crítica -si es pot considerar crítica, ja que el mateix Mir ho respongué en el seu blog- no ha de ser altra que la "provincianització" -que no "provincinanisme"- que destil·la la proposta en tant que només es refereix al Principat. L'autor ho justifica per el "joc de majories" que , fora del Principat, estan en contra "del tema". Deixeu-me que hi diga la meua, en aquest aspecte -i diré el mateix que vaig dir-li a en Francesc Puigpelat quan escrigué un article a l'Avui amb títol "Adéu, Països Catalans". No és excusa l'amagar-se darrere del joc de majories -en aquest cas majories espanyolistes- per a "renunciar" a una part de la nació . És més; qui són els principatins per a decidir a qui i a qui no es pot deixar fora de la nació? Som nosaltres -els valencians, els mallorquins, els eivissencs, els algueresos, etc- els que hem de decidir per nosaltres mateixos que som o que volem ser. No ens enganyem, tots som catalans; i cap "part" ha de negar, renunciar o "passar" de les altres. Seria -és- un suïcidi.

Per això proposo una cosa; ara ja és tard, tal volta, per a redefinir la campanya del Xavier Mir; però el 9 d'Octubre -el dia del País Valencià- és també a la vora. Aquell dia -del 9 al 13- s'ha de recuperar la campanya. Principatins, illencs, catalans en general però sobretot valencians. Hem de plenar la Blogosfera amb el lema "Jo també vull un estat propi". Demostrem que no ens han eliminat com a poble; endavant!

Múrcia

Malhauradament, enguany hem tornat a ser Múrcia. Hem tornat a autoimposar-nos el paper de col·lonia agraïda a l'amo i, per a que no s'enfade, hem tornat a renuncia a allò que ens ha identificat com a poble durant centenars d'anys; a la nostra cultura.

L'any passat, en un article a El Dissabte, ja vaig denunciar que a Benicarló, durant les festes patronals, ara impossible identificar que hom es trobava al País Valencià; impossibe -excepte, tal volta, pels cartells de "Perill, Foc, Bous" als que, per cert, se'ls van haver d'afegir les dates a má. Els anuncis per megafonia durant els "bous a la mar" es feien totalment en castellà, cartells de qualsevol acte, programació d'actes de les penyes... És que l'ajuntament -en mans del bipartit PSOE-BLOC, no ho oblidem- és incapaç de subvencionar i facilitar que aquestes activitats es facen en valencià?

És més; enguany al programa de festes -li prego al lector que intente saber de quin poble és el programa mirant la coberta i sense l'ajuda d'un dossier heraldic- on, com ja és costum -costum no vol dir que siga natural en un país amb llengua pròpia; I si és per el de fòra, on està l'àrab? on està l'anglés?- la programació d'actes s'ha fer en català/espanyol, però ah!, si llegim les últimes pàgines, les entrevistes a la reina i les dames només estan en espanyol -entrevistes que han desaparegut en la versió en pdf-; on estan els drets dels valencianoparlants? on estan els drets dels benicarlandos?

No va ser l'ajuntament de Benicarló qui aprovà per unanimitat el 26 de març de l'any 1992 el seu relament municipal per a la promoció lingüística? que ,entre altres coses, diu:


Article 2.-
Els objectius d’aquest reglament són els següents:
a) Fer efectiu el dret de tots els ciutadans a conèixer i a usar el valencià.
b) Promoure la seua recuperació i fomentar-ne l’ús en tots els àmbits de la vida ciutadana.
c) Fer efectiu l’ús oficial del valencià, com a llengua pròpia de l’Administració local i del municipi.
d) Normalitzar l’aplicació del valencià en l’ àmbit de l’Administració local de l’Ajuntament de Benicarló.
e) Estimular la presa de consciència col·lectiva quant a la potenciació ètica del fet idiomàtic valencià en tots els àmbits socials.


Article 4.-
1.- La redacció de tots els documents públics es farà preferentment en valencià, fins la plena normalització, com a llengua pròpia de l’Administració i del municipi [...]

Article 6.-
1. L’Ajuntament de Benicarló haurà de promoure i utilitzar el valencià en totes les dependències municipals centrals; com també les descentralitzades de l’Ajuntament: Serveis culturals (Biblioteca, Arxiu, Museus, etc.) serveis educatius i esportius ( Universitat Popular, Ludoteca, Campanya Esportiva, Emissora Municipal, etc.), empreses arrendatàries de serveis públics, serveis assistencials, festes locals, etc. Així mateix, es promourà el valencià en els mitjans de comunicació propis (Butlletí d’Informació Municipal, ràdio etc.), fins assolir una normalització total.
2. Les insripcions o retolacions que identifiquen béns de propietat municipal tals com vehicles, maquinària, immobles o utillatge en general, s’escriuran únicament en la forma oficial valenciana.
3. La promoció i difusió de les activitats municipals mitjançant anuncis en diaris, revistes i altres publicacions, falques radiofòniques, comunicats per megafonia, cartells, fullets, catàleg, publicitat, memòries, plànols, etc., es faran en valencià.
4. La producció editorial de l’Ajuntament es farà, com a norma general, íntegrament en valencià


Aquell qui tinga orelles, que senta. I qui tinga ulls -i parle espanyol- que entenga...