Des de Malorca

He de confessar que he aprofitat el "pont" que ens oferia el dia de la Raza -la d'ells- per a passar uns dies a Mallorca amb la familia.

L'Illa és preciosa; ú no té la sensació en absolut d'haver sortit de casa. Pins i carrasques emplenen les muntanyes i els pujols; el romer i altres plantes aromàtiques et donen la certesa de que no has sortit del Maestrat. Assegut ací a la illa, a la recepció de l'hotel escribint aquest article, estic més segur que mai que aquest també és el meu País, i que , els qui ho neguen, o bé no hi han estat o bé menteixen deliberadament.

I què ha passat pel país mentre jo he estat visitant coves i monuments? CiU s'ha tornat boja i ara es dedica a treure videos que manipulen. EUPV i el Bloc encara estan barallant-se per les molles d'un pastis que els botiflers gaudeixen tranquilament. Al País Valencià ningú es recorda ja de la moció de censura... I ací, a Mallorca, els forasters (alemanys, anglesos i espanyols) són cada cop més nombrosos, i cap d'ells té la sensació que aprendre català és necessari per a la seua integració.

No ens enganyem; l'unic camí és la independència; per economia, per llengua, per llibertat nacional...