De barreres arquitectòniques

La llei -des de fa alguns anys- és molt clara respecte a l'accessibilitat tan de la via pública com de les finques privades per a persones amb mobilitat reduïda, llei a la que tots els ajuntaments i demés organismes públics s'han anat adaptant -posant rampes als passos de vianants, als edificis públics, etc...

Tots? No! A Benicarló hi ha un grup de funcionaris que ha resistit ara i sempre al legislador!




A falta dels problemes habituals que es troben tots aquells amb dificultats de moviment -persones amb cadira de rodes, muletes, pares o mares amb cotxets i un llarg etcétera- com cotxes estacionats als passos de vianants, terrasses de bars a mal lloc i mil coses més l'ajuntament benicarlando decideix afegir-los a aquesta macabra gincama que han de fer dia a dia les barreres per als bous -barreres que són posades quasi un mes abans de festes i que Déu sap quan seran desmuntades.





Des d'ací em permeto proposar a la/les llumeneres que dissenyen la disposició de les barreres, que instal·len una porta per on puga passar la gent durant el dia i que no s'haja de jugar la vida per a passeja una mica que, per a jugar-se la vida ja tenen l'estació.