Vostés decideixen

El dia 9 de març –proper diumenge- no anem a votar un President; el dia 9 de març anem a votar un parlament que, al seu temps, votarà un President. Així doncs, aquells que vivim i treballem a la provincia de Castelló de la Plana no anem a votar ni a Rajoy ni a Zapatero ni a Llamazares –encara que els cartells electorals d’aquestos partits puguen duur a una conclusió radicament oposada. Els valencians de la provincia de Castelló anem a votar uns diputats -5- que, un cop a Madrid, haurien de defensar els interesos i el benestar d’aquells a qui representen.
Les opcions són diverses i, la major part d’elles, ja sabem què són o què és ellò que han fet per nosaltres. Un PP i un PSOE que, durant tots aquestos anys des de la Trancisió han tallat l’abadejo i s’han repartit els nostres vots –i escons- sense sol•lucionar els problemes endèmics que sofrim: ni les infraestructures han millorat –nombre de trens, liberalització de l’AP7, millora d’ambulatoris, barracons per als nostres fills i filles...- ni les inversions en I+D+I han crescut, ni la nostra economia ha desenvolupat tot el seu potencial. Ja han demostrat el que són capaços de fer, ja han demostrat quin és el seu projecte per als valencians i les valencianes, ciutadans de segona; mà d’obra barata per als Grandes Eventos –Parcs temàtics, circuits de Fòrmula 1, visites Papals...- i per al són i platja, mentre que quasi 100.000 licenciats valencians han de buscar faena fòra del País Valencià per a guanyar-se la vida.
Al marge d’aquestes dues opcions, trobem al Bloc i a Esquerra Unida, que en unes eleccions concorren units, en les altres separats i ja hem vist quin és el projecte d’ambdues; tractar d’absorbir l’espai electoral l’una a l’altra amb les punyalades necessàries i passant per sobre dels interessos del País Valencià, els uns –EU- perquè viuen fa 30 anys i els altres –el Bloc- perquè han fet de l’ambigüetat ideològica el paradigma de la seua forma d’actuar.
I què ens queda als valencians i valencianes de la provincia de Castelló després d’aquest trist repàs de les opcions? Ens queda una força valenta, una força sense ambigüetats que vol anar a Madrid justament per a fer que les coses es decidesquen a València; que vol que els valencians puguem invertir en allò que ens parega més adient els nostres impostos –que per això els paguem, no?; que creu que els valencians “ja ens hem fet prou grans” per a decidir en aquells temes que ens afecten i aquesta força no és altra que Esquerra-País Valencià.
Saben vostés que a la darrera legislatura el diputat valencià d'Esquerra –Agustí Cerdà– ha promugut més iniciatives parlamentàries sobre assumptes referents al País Valencià que les que s'havien fet durant les 6 legislatures anteriors? Per això us demano el vot, perquè tots han demostrat de que són capaços, i perquè Esquerra és l’ùnica força valencianista que treurà representació a Madrid aquesta legislatura i que seguirà lluitant des del Congrés per a que els valencians rebem allò que és just, com hem fet durant aquestos últims 4 anys. Salut, República i Valencianisme. Vostès decideixen.