Falta a València Gonzalo Anaya

Avui ha faltat a València a l'edat de 93 anys l'insigne mestre republicà, pedagog i catedràtic de Filosofia Gonzalo Anaya i Santos. Nascut a Burgos l'any 1914, va ser mestre durant la 2a República i professor emèrit de la Universitat de València des de 1985 fins a 2002, entitat que li va atorgar la seua Medalla en reconeixement a les seues aportacions pedagògiques i reflexions sobre l'ensenyament, sempre lligades al compromís amb la ciutadania, amb la racionalitat front a la superstició i a l'emancipació humana.



Anaya era militant d'ERPV des de 2003, únic partit al qual va estar afiliat en la seua vida d'acord amb les seues sòlides conviccions republicanes i esquerranes. Va encapçalar la candidatura per València d'Esquerra al Senat en les passades eleccions generals de 2008 i en les anteriors de 2004. Agustí Cerdà, president d'Esquerra-PV, ha comentat que "se n'ha anat un home bo, un home que creia fermament en l'educació com a font de llibertat de les persones i que defensava aferrissadament l'escola pública i la laïcitat. Anaya ha sigut un exemple de savi a l'antiga usança, un home savi que posà tot el seu coneixement i el seu cabal intel·lectual al servei de l'educació de les classes desafavorides i que plantà cara als qui pretenen inculcar dogmes i qüestions de fe en l'ensenyament públic. Per al nostre partit ha estat un honor compartir tantes estones i xarrades amb el mestre Gonzalo Anaya i haver aprés tant d'ell".

El cos d'Anaya es troba al tanatori municipal de València i el soterrar serà aquest divendres a les 9:30 del matí al Cementeri General de València.

Crec que l'últim cop que vaig vore a Gonzalo va ser a la presentació de "El més calent... Al front de Madrid" a València, a la seu de l'STEPV. Recordo que entrà un cop començada la presentació i que l'auditori -i els ponents- es va posar d'empeus per aplaudir-li. Ell no es volia perdre cap acte.

Després vaig saber que hi havia vingut tot sol, sent increpat per una colla de fills de puta que no respecten ni l'edat; fora l'ajudà a entrar un militant d'Esquerra Unida, que també venia a l'acte.

Amb aquesta anècdota senzillament vull il·lustrar el caràcter d'un home que fins el seu darrer dia ha estat a la capçalera de manifestacions i que no ha dubtat en lluitar per el que fou el seu país d'acollida i que ara, als Països Catalans, ens hi falta un patriota.

Descanse en pau.