Ladran, luego cabalgamos

Sóc de la opinió que la democràcia és la menys roïna de les formes posibles de gobernar-nos que tenim els humans; per això quan, des de fa unes setmanes, alguns setmanaris locals es dediquen a donar veu a personatges més o més analfabets, més o menys ignorants i/o més o menys filofeixistes, jo m’ho he agafat amb més o menys humor i he gaudit de la lectura d’aqueixes cartes fent algún comentari sarcàstic sobre el contingut o sobre les preferències dels autors respecte a regims politics preconstitucionals. Tenen tot el dret a expresar-se, només faltaría!

Ara bé, quan un demòcrata com jo, amb les idees prou clares sobre quin és el poble –el País, l’Estat- que vull, que perd hores de la seua vida personal per a intentar fer arribar a la gent certes idees, per a intentar comunicar quina és la seua manera de vore el món –el poble, el País, l’Estat- torna a casa després d’encartellar de cara a una contesa electoral i es trova les seues hores de faena estripades per terra –en forma de cartells- o desaparegudes –en forma de pancartes- ja començo a pensar que allò que fa uns dies em resultava còmic, comença a ser preocupant. Us posaré en precedents.

Nit de dimarts-dimecres d’aquesta semana (2-3 de juny) desapareixen 3 pancartes d’Esquerra Republicana (2 al pont de la Carretera de Càlig i una a la plaça constitució) i són estripats els cartells d’Esquerra del pont de la N-340, de l’Avinguda Marquè de Benicarló, de la Plaça Carlos V i de la plaça del Mercat; a més de les tanques pintades de blau la semana passada.

No s’equivoquen, això no és bandalisme juvenil, només s’han arrencat els cartells d’Esquerra Republicana, la resta –BLOC inclòs- han estat respectats. Això és agresió política, és intentar silenciar al que pensa diferent; és feixisme.







Perquè, al final, no és que vulguen explicar-nos com pensen, al final el que volen és imposar-nos la seua forma de pensar; i que aquestes cartes de les que parlava abans no us enganyen; al final, el debat no és si “valencià” o si “català”; al final el debat és si “valencià/català” o “espanyol”; no és si “Comunitat Valenciana” o si “País Valencià”, és si volem ser ciutadans de primera, o espanyols de segona. Ells ens intentaran distreure, intentaran distorsionar el nostre missatge, ens pintaran de blau, ens apegaran enganxines feixistes, anomenaran “chapurreao” a la nostra llengua –sempre en castellà, això sí- i ho faran NOMÉS, per tindre’ns entretinguts; per a que no ens preguntem com podriem viure millor, com podriem fer que tanquen menys empreses, com alliberar l’AP7, com tindre una sanitat pública adequada amb els nostres impostos…

I finalment, permeteu-me fer-vos una crida, i us la faig com a President d’Esquerra Republicana-Baix Maestrat: si no us importa pagar més impostos que “la resta” d’espanyols i rebre menys servicis públics, si no us importa que el govern valencià -i el govern español, i l’ajuntament!- maltracte el valencià, si no us importa no tindre rodalies, si no us importa la degeneració de les costes locals, si no us importa la construcció indiscriminada, si no us importen les mentides de Zapatero ni els “trajes” de Camps almenys fixeu-vos a qui ataquen els feixistes… Jo, en tindria prou.