barberà.cat

Preguntes sense resposta (XIX)

2009-09-12T13:07:00.001+02:00

Per què ICV és tan patètica?

I una de regal; Per què l'esquerra -marxista o postmarxista- és tan antisemita com l'extrema dreta?

Espanya és subnormal*

2009-06-24T20:17:00.007+02:00

Ara que som en temps de crisi, que hem arribat -fins i tot- a que el pobre rei espanyol s'haja de posar guants i agafar les tisoretes i collir-se les llimones per als gintonics, resulta que a l'Estat li sobren els diners per a traduïr del català del Principat al castellà i del català del País Valencià al castellà per separat.

Sentiem a Vidal-Quadras comentant que la oficialitat de català i basc -el gallec ja ho és a través del portugués, no sé a que ve demanar-la- a Europa era impossible per raons econòmiques; però ara ens sobren els diners...

Aquesta frase va dedicada al que ha pres la decisió; no fa falta que la traduesca, li la brindo en espanyol: "Ole tus huevos!"

-----------------------------------------

*Prenc la precaució de definir els termes per a que no se m'acuse de nazi, de poc respecte al discapacitats, d'antisemita, xenofob, trotskista o alguna collonada més:

1 1 adj. [LC] Per sota del normal.
1 2 adj. i m. i f. [MD] [PS] [LC] [PE] Que pateix una deficiència** mental.

**deficient

1 adj. [LC] [PE] Que arriba curt, que no arriba, a allò calgut. Aquesta subvenció és deficient. La seva salut és molt deficient. Té una preparació científica deficient.

Els mites de l'espanyolisme lingüistic

2009-06-15T12:30:00.001+02:00

Aforismes (X)

2009-06-15T11:43:00.004+02:00

A partir de certs comentaris al blog:

"Si hom puguera contar els cromossomes d'altri solament amb un cop d'ull, ens estalviariem estúpides discusions"

Tercera força municipal (i comarcal)

2009-06-10T23:40:00.003+02:00

Moltíssimes gràcies a tots aquells que han dipositat el seu suport en la coalició Europa dels Pobles-Verds. Gràcies a tots ells ens hem convertit en la tercera força benicarlanda i del Baix Maestrat.

Després de diversos errors en el reconte (que, per sort, no afectaven als vots d'Esquerra-verds (ací teniu les actes) ha quedat confirmat que hem superat al Bloc i a EU.

Des d'Esquerra seguirem treballant per a ser presents a l'ajuntament les properes locals i per a que l'Esquerra Nacional siga decisiva, en el futur govern local.

Moltes gràcies!

Ladran, luego cabalgamos

2009-06-03T02:53:00.003+02:00

Sóc de la opinió que la democràcia és la menys roïna de les formes posibles de gobernar-nos que tenim els humans; per això quan, des de fa unes setmanes, alguns setmanaris locals es dediquen a donar veu a personatges més o més analfabets, més o menys ignorants i/o més o menys filofeixistes, jo m’ho he agafat amb més o menys humor i he gaudit de la lectura d’aqueixes cartes fent algún comentari sarcàstic sobre el contingut o sobre les preferències dels autors respecte a regims politics preconstitucionals. Tenen tot el dret a expresar-se, només faltaría!

Ara bé, quan un demòcrata com jo, amb les idees prou clares sobre quin és el poble –el País, l’Estat- que vull, que perd hores de la seua vida personal per a intentar fer arribar a la gent certes idees, per a intentar comunicar quina és la seua manera de vore el món –el poble, el País, l’Estat- torna a casa després d’encartellar de cara a una contesa electoral i es trova les seues hores de faena estripades per terra –en forma de cartells- o desaparegudes –en forma de pancartes- ja començo a pensar que allò que fa uns dies em resultava còmic, comença a ser preocupant. Us posaré en precedents.

Nit de dimarts-dimecres d’aquesta semana (2-3 de juny) desapareixen 3 pancartes d’Esquerra Republicana (2 al pont de la Carretera de Càlig i una a la plaça constitució) i són estripats els cartells d’Esquerra del pont de la N-340, de l’Avinguda Marquè de Benicarló, de la Plaça Carlos V i de la plaça del Mercat; a més de les tanques pintades de blau la semana passada.

No s’equivoquen, això no és bandalisme juvenil, només s’han arrencat els cartells d’Esquerra Republicana, la resta –BLOC inclòs- han estat respectats. Això és agresió política, és intentar silenciar al que pensa diferent; és feixisme.

Perquè, al final, no és que vulguen explicar-nos com pensen, al final el que volen és imposar-nos la seua forma de pensar; i que aquestes cartes de les que parlava abans no us enganyen; al final, el debat no és si “valencià” o si “català”; al final el debat és si “valencià/català” o “espanyol”; no és si “Comunitat Valenciana” o si “País Valencià”, és si volem ser ciutadans de primera, o espanyols de segona. Ells ens intentaran distreure, intentaran distorsionar el nostre missatge, ens pintaran de blau, ens apegaran enganxines feixistes, anomenaran “chapurreao” a la nostra llengua –sempre en castellà, això sí- i ho faran NOMÉS, per tindre’ns entretinguts; per a que no ens preguntem com podriem viure millor, com podriem fer que tanquen menys empreses, com alliberar l’AP7, com tindre una sanitat pública adequada amb els nostres impostos…

I finalment, permeteu-me fer-vos una crida, i us la faig com a President d’Esquerra Republicana-Baix Maestrat: si no us importa pagar més impostos que “la resta” d’espanyols i rebre menys servicis públics, si no us importa que el govern valencià -i el govern español, i l’ajuntament!- maltracte el valencià, si no us importa no tindre rodalies, si no us importa la degeneració de les costes locals, si no us importa la construcció indiscriminada, si no us importen les mentides de Zapatero ni els “trajes” de Camps almenys fixeu-vos a qui ataquen els feixistes… Jo, en tindria prou.

Yes, we Cat

2009-05-27T18:34:00.002+02:00

De Països Catalans i Francesc Puigpelat

2009-05-24T21:11:00.006+02:00

Tenia la intenció de fer un post senzillet, suau, sobre l'estada a Girona d'aquest divendres i com vaig gaudir de la cerimònia de l'ADAC i de la conversa amb en Toni Strubell -i la seua maravellosa mare- i amb la resta de convidats i organitzadors amb qui vaig tenir el plaer de fer petar la xerrada.

Tanmateix, passejant-me per aquestos mons d'internet, em trobo un article de Francesc Puigpelat a l'e-noticies -no hace falta decir nada más, que deia aquell- on, un cop més, renega dels Països Catalans.

Intentaré unir els dos temes ja que, sempre que tinc l'ocasió de parlar amb companys del Principat -i entengueu companys com patriotes- els intento explicar quina és la realitat valenciana, i recordar-los que na nació no acaba al Sènia, si no a Oriola. La majoria ja ho saben -però de tant en tant se'ls oblida- però no va mai malament recordar-los-ho i animar-los a canviar accions i vocabulari per a demostrar-ho. Uns altres, els que ho saben però no volen reconeixer-ho, són els que representa el senyor Puigpelat, són els regionals.

El article del senyor Puigpelat no té amjor trascendència i els seus arguments són fàcilment desmuntables per simples:

Primer: Ja comença donant-los trascendència a Carretero i a Uriel Bertran com a defensors de la idea de Països Catalans, quan el seu llenguatge i les seues accions mai s'han destacat per això. Busquen hemeroteca, per favor, i voran com Carretero nacessità el GPS quan baixà fa l'any passat a la manifestació del 25 d'abril.

Segueix dient:

Primer advertiment. Els Països Catalans són una idea que parteix d'una determinada continuïtat lingüística (no política, perquè si fos així inclouria Aragó) que va existir durant segles, però que avui és radicalment falsa. El 2009, ningú no parla català a Alacant ciutat, ni a Perpinyà, i el català és una llengua inexistent a àmplies zones de la Catalunya Nord i el País Valencià. Podem fer veure que no és així, però la realitat és tossudíssima.

Em sap greu, però no se m'ocorre altre adjectiu que estupidesa al llegir açò. Hi ha continuitat lingüistica al Baix Llobregat? N'hi ha a Barcelona ciutat? Les deixem fora, també? Una estupidesa...

Segon advertiment. Els Països Catalans no tenen cap consistència des del punt de vista d'un dels criteris que defineix una nació: una cultura política compartida. El sistema de partits de Catalunya no té res a veure amb el de les Balears, ni amb el del País Valencià, i ja na no diguem de la Catalunya Nord. Fora de la Catalunya estricta, el que podem anomenar "catalanisme" és aclaparadorament minoritari.

Seguim; resulta que la cultura política que ,-i hi estic d'acord- segons el senyor Puigpelat, defineix una nació és l'actual sistema de partits. Primer, si no hi ha el mateix sistema de partits arreu dels Països Catalans és per pensaments regionals als que ja els ha estat bé no eixir del seu corralet pluriprovincial; i segon: efectivament, senyor Puigpelat, la cultura política, la Llei -en majuscules- és una dels fonaments indicutibles d'una nació. La Llei -la matéixa Llei- foral per la que els nostres països es regien fins la derogació de furs i llibertats.

Tercer advertiment. Si jo fos espanyol i espanyolista, estaria feliç amb aquesta obsessió pels Països Catalans. La subscriuria immediatament. A Catalunya ja fora difícilíssim aconseguir un 51% de vots a favor de la sobirania. Ara: si el referèndum hagués de ser en el conjunt dels Països Catalans (de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó) no es guanyaria ni l'any 3.000.

Si jo fòra espanyol i espanyolista estaria encantat amb l'actual sistema. Em farien més por 12 milions de persones -el punt econòmic més important del sud-oest europeu!- que 6. A més -i açò ja és més personal- jo sóc procliu a aquest referendum en TOTA la nació; la meua no és una nació que es pot anar retallant perquè no em va bé. Jo vull un referendum que, encara que es perga, deixe ben clar a Europa que aqueixa gent que ha votat SÓN una nació. Que la pròpia gent d'aqueixe territòri, al votar, SÀPIGA que s'està autoderminant com a un subjecte de sobirania.

Acaba aconsellant-nos, en el més pur estil de La Vanguardia:

Què cal fer, doncs? Buscar la confluència entre Catalunya, País Valencià, les Balears o la Catalunya Nord en els temes que importen i en els que hi ha interessos comuns: els econòmics. La setmana passada, Montilla i Camps van reunir-se a València per impulsar l'Eix Mediterrani. En els darrers mesos, València, Catalunya i Palma s'han coordinat per pressionar Madrid pel finançament. Aquests són esdeveniments importants.

Efectivament, ací és on als regionals se'ls veu el llautó. Interessos comuns només els econòmics, per tant, tindre el mateix tracte amb el País Valencià o les Illes Balears que amb Murcia o la Rioja, si s'escau... Saben per què? Perquè els regionals sempre acaben sent regionales. Sempre acaben fent el joc a l'espanyolisme. Es comença retallant la nació i s'acaba, com era allò? Ah si, acceptant la realitat estatutària.

Disculpen les molèsties

2009-05-23T00:42:00.002+02:00

En breus instants el blog tornarà ser periòdicament actualitzat.

PS: Moltes gràcies a la gent de l'ADAC pel seu reconeixement

Preguntes sense resposta (XVIII)

2009-02-22T02:10:00.000+01:00

És açò un puto titular de premsa imparcial?

Preguntes sense resposta (XVII)

2009-02-11T21:25:00.001+01:00

Per què l'Alarte no es dona conte que els votants sempre preferiran l'original a la còpia?

Preguntes sense resposta (XVI)

2009-02-10T18:41:00.002+01:00

Per què segueixo pensant que l'Estat Espanyol és de molt baixa qualitat democràtica?

De corrupció

2009-02-10T00:04:00.002+01:00

Ací teniu una notícia que he llegit a la web de la Cadena Ser, permeteu-me no fer-hi cap comentari, però el poc temps i la por a una possible querella m'ho impideixen. Ja em perdonareu:

El presidente valenciano, Francisco Camps, aparece mencionado en las grabaciones del escándalo de corrupción del PP
Los detenidos afirman que el presidente de la comisión del espionaje en Madrid recibió dinero

CADENA SER 09-02-2009

Según una de las grabaciones que obran en poder del juez Garzón, a cuya transcripción ha tenido acceso la Cadena SER, una de las empresas de la trama pagó facturas por valor de 30.000 euros para trajes de una conocida tienda que vestía a miembros del gobierno valenciano, que preside Francisco Camps. La Generalitat se ha puesto en contacto con la SER para negar rotundamente estas afirmaciones y asegura que se querellará contra quienes lo afirman.

Una de las empresarias detenidas el pasado viernes, Isabel Jordán, dice textualmente en una de estas grabaciones que "incluso he pagado una factura de 30.000 euros de una tienda que se llama Milano para pagarle los trajes al presidente Camps. Tengo yo la factura, yo lo he pagado".

Según ha sabido la SER, la Fiscalía anticorrupción lleva meses investigando estas facturas y ha requerido a la empresa información sobre ellas. Jordán habla también de otros trabajos para la Comunidad de Valencia que, según se queja, no le ha facturado.

El caso de corrupción salta así a Valencia, mientras que también según estas grabaciones hay un nuevo implicado en el PP de Madrid. Y no es cualquiera: es el recién nombrado presidente de la Comisión de Investigación del espionaje, Benjamín Martín Vasco.

La misma Isabel Jordán dice en otra grabación que a Benjamín Martín Vasco le han dado su dinero después de que amenazara con hablar de los negocios inmobiliarios en Arganda.

Los detenidos aseguran también que el hoy dimitido consejero de Deportes de la Comunidad de Madrid, Alberto López Viejo, recibía un 10% de todas las facturaciones que realizaba la consejería.

Començo una nova etapa

2009-02-08T17:22:00.003+01:00

Ahir mateix es va realitxar el Congrés d'Esquerra-Baix Maestrat. Amb aquest Congrés finalitzem una etapa que, liderada per Geroni Salvador- ha aconseguit que l'independentisme passara a ser reconegut com una opció més i ben normal a la nostra comarca (amb serioses oportunitats d'entrar als consistoris de Benicarló i Vinaròs).

Ara és un honor per a mi arreplegar el testimoni de liderar Esquerra a la comarca com a President d'Esquerra-Baix Maestrat, i seguir lluitant per a que l'independentisme cresca en suport i reconeixement social; no us amagaré que estic francament ilusionat i que gracies al suport de la militància, seguirem lluitant per una comarca i un país més lliure, més republicà i més d'esquerres.

Salut!

Fills de puta

2009-01-23T14:46:00.000+01:00

Aquest és l'aspecte de la seu d'Esquerra de València aquest matí

Coses que he pensat avui

2008-10-27T00:20:00.005+01:00

Hi han dies que l'humor -el mal humor, s'entén- ens condiciona a l'hora de vore el mon, vet ací alguna de les reflexions que he fet avui:

-"A la majoria de diaris publiquen cartes al director de deficients cognitius"

-"RENFE és una PUTA merda, i no sé com més gent no és dona conte que som una colònia"

-"El menjar japonés està sobrevalorat"

-"La televisió -amb honroses excepcions- és una merda i la TDT un enganyabobos"

-"En tots els col·lectius -permeteu-me no concretar més- hi han persones a les que els agrada sentir-se parlar i només hi són per tocar els collons"

-"La Sexta espanyolitza, i els seus informatius són infumables"

-"Els homes -com a gènere, no com a espècie- som inferiors a les dones en quasi tots els aspectes"

Resposta a Pep Nofuentes

2008-10-13T15:20:00.002+02:00

Company Pep:

He llegit el teu article i, si m'ho permets, tinc algunes consideracions que fer-te:

Primer, sobre allò que comentes dels sentiments i les fites, no puc estar-hi més d'acord; jo també formo part d'Esquerra perquè vull la llibertat de la meua nació i sobre això em temo que tots i totes els militants d'Esquerra coincidirant amb tu. Tanmateix sobre l'anàlisi que fas en el segon paragraf -que em permeto citar

"L'última davallada electoral del partit ha escenificat clarament la situació d'un partit que avui deuria d'estar creixent, però que tot al contrari, està minvant. Cosa per una altra banda normal, si contemplen en silenci les picabaralles i guerres internes entre els nostres dirigents per tal d'assegurar-se la millor cadira. Això i una sèrie d'errades polítiques, de pactes i posicionaments prou dubtosos davant la militància i la resta de la ciutadania, està abocant al partit cap un cul de sac, sense moltes esperances de futur."-

estic en franc desacord en l'anàlisi d'algunes qüestions; d'entrada m'agradaria analitzar la manca de suport de la que parles: Estic d'acord en que les picabaralles internes han minvat la credibilitat del partit de portes enfora, sobretot si tenim en conte que part de la militancia fins i tot es va alegrar de la devallada a les eleccions espanyoles cosa que -"durant una batalla del tallat"- és dificil que no done la impresió al no-militant que som un partit de xiquets, gens seriòs, i que aquells que tenen una opinió diferent a la de l'executiva -democràticament triada, paga la pena recordar-ho- usen aquell bonic argument de "m'enfado i no respiro". Però em temo que aquest tema hauria d'haver quedat tancat després del Congrés Nacional, amb uns resultats que -ens agraden més o menys- van ser plenament democratics i legitims. Am l'opció, per suposat, de votar lliurement a favor o en contra de cadascuna de les propostes. Malauradament encara cueja, i això no ajuda a "netejar" la cara del partit de portes enfora.

Sobre els pactes crec que la teua anàlisi és fràncament subjectiva -no entro el el tema de l'Estatut del Principat; pel qual, per exemple, m'hagues agradat un "Català, vota no o no votis" com a la Constitució-, sóc dels que pensen que el tripartit ha fet avançar moltissim les tesis independentistes -com a minim al Principat- ja que, objectivament- CiU és molt més sobiranista a l'oposició que al govern i el PSC és molt més catalanista al govern que a l'oposició-, per no dir que mai com ara l'opinió pública del Principat havia estat tan clarament posicionada i atenta sobre el tema del finançament, de les seleccions, etc... I és que treure de la sang dels catalans 23 anys de morfina convergent ha costat un temps de diàlisi -i permet-me el símil simpàtic. Per tant, ens agradarà més -a alguns- o menys -a laguns altres- però dubto que els pactes amb el PSC i ICV siguen la principal causa de la devallada, al menys per ells mateixos -no cal oblidar que els media estan a favor dels espanyolistes o de CiU però que, per a tots ells, Esquerra és l'enemic a batre. Altra cosa és l'actitud, la notorietat, que Esquerra ha tingut o està tenint al Govern, en aquest tema sí que hi sóc crític, però crec que ara que el President del partit no és vicepresident de la Generalitat quedaran més clars els posicionaments d'Esquerra -i congratulem-nos! ja que Puigcercós ha declarat que no entrarà a cap govern si no és per a presidir-lo.

Sobre el tema del Congrés -i com a visepresident de mesa crec que em toca parlar- anem per parts, dius el següent:

"Després dels protocols habitua'ls, començà l'informe econòmic amb una exposició prou ambigua dels comptes del partit. Les transparències que ens anaven passant a mesura que el ponent de torn parlava, no es veien ni gens ni mica, els militants no tenien a l'abast cap mena d'informació per escrit dels comptes. Cosa que considero d'allò més normal si el que es pretén es donaran una informació transparent i clara dels nostres comptes."

Problemes informatics/estructurals al marge -i no els resto importància, penso que en propers congressos això s'ha de cuidar més-, crec que la majoria de militància que hi assistí no pensa com tu, ja que l'informe va quedar aprobat per àmpla majoria i jo, que tinc confiança en els meus companys i companyes, no crec que hagueren votat a favor de quelcom que no veien clar. Tothom tenia l'opció de votar-hi en contra, tanmateix, com ja he dit adés, fou aprovat.

Continuem:

"Durant més d'una hora llarga, el company i president Agustí Cerdà ens va delectar amb la seua feina a les Corts Espanyoles, clar que com no va ser durant eixos quatre anys al cap davant de la seua altra feina que era la presidència d'Erpv, d'alguna manera tenia que justificar les dues cadires.

Referir-se a la tasca feta al País Valencià li va costar menys de quinze minuts. Patètic."

Un cop més, em temo que les teues apreciacions són excessivament "partidaries", m'explicaré, en la meua humil opinió -que, no ho dubtes, també és "partidaria"- el repàs que l'Agustí feu de la tasca del grup parlamentari no fou d'autobombo del propi grup; el que feu fou desgranar les diferents actuacions que -mentre ell fou President d'Esquerra-País Valencià des de l'anterior congrés- Esquerra-País Valencià feu mitjançant l'únic altaveu que teniem aleshores, el Congreso espanyol. Quina altra tasca havia d'analitzar? El creixement i funcionament diari del partit -per molt que ens pese, i a mi el primer- és responsabilitat de totes i cadascuna de les seccions locals i comarcals; els resultats electorals fòren analitzats en l'executiva posterior a les eleccions -jo hi era com a candidat, ja ho saps- i la tasca dels presidents comarcals que hi formen part és informar a les seues respectives executives i seccions locals. No compren perquè s'havia de repetir.
Però bé, ara ja tanco el que és opinió meua i torno als fets objectius, seguiem amb l'opció de votar-hi en contra, cosa que no feu la major part de congressistes reunits al Cinema de Dalt de Xixona. També fou aprovat per aclaparadora majoria.

Durant el torn de paraules a l'informe de la presidència, les poques veus crítiques van ser apagades per un president de la Mesa poc tolerant i massa escrupolós en un torn de paraules que es produeix en un Congrés cada quatre anys.

Però, teníem que anar ben a pressa, perquè les quatre hores que hi eren, per a fer tot un Congrés no donaven per a molt més.

I jo em pregunto?. No s'hagués pogut fer un Congrés com cal?.S'hagués pogut fer durant un cap de setmana, que hi ha temps per a fer les coses com cal. No anem a l'escola d'estiu o de tardor i ens passem tot un cap de setmana? .No és molt més important un Congrés a nivell País Valencià?. O la realitat és que no interessa que les coses es facin bé?.Sinó tot el contrari, tot ben amanit , apresseta i si arribem a l'hora de l'aperitiu objectiu complert.

Ara em toca tornar a parlar com a Vicepresident de mesa. Per al meu gust el Congrés fou també massa ràpid, hagués preferit que -si no tot un cap de setmana- fou almenys en dissabte sobretot per aquells que ens desplacem -què t'he de dir?- des de l'altra punta del País Valencià i que, per a més inri, en tornar hem d'agafar el tren cap a Barcelona -com fou el meu cas. Un cop dit això i sabent que la data del congrés fou aprovada en l'Executiva -un altre cop Presidents Comarcals podien dir-hi la seua- comentar-te que el President en absolut fou escrupulós en el temps, jo vaig estar assegut al seu costat durant tot el Congrés i -per acord de mesa i, per tant, en soc,com a minim, co-responsable- els torns de paraules que haviem establert en tres minuts, fòrem àmpliament superats per la majoria de persones que demanaren parlar, per tant penso que la tolerància i els escrupols que demostrà el President de la mesa, fan que la seua tasca puga ser valorada si no d'"òptima," com a minim, de "correcta".

Continues dient:

"La manca de participació, d'il·lusió, de coratge polític, d'esperit de lluita, d'estar prop dels problemes reals que ens afecten com a poble, ha segut la nota dominant d'aquest congrés, i s'ha traduït amb això, la presentació d'una única candidatura. És a dir, més del mateix. Durant quatre anys més."

Un cop més sento -objectivament- discrepar amb la teua apreciació; de problemes reals es parlà durant l'informe de Presidència -abans esmentat-, de problemes reals és el que va la política; de fites, per suposat, però també de possibilisme i feina ben feta. I, si hi havia només una única candidatura, és perquè ningú en presentà cap altra. Ras i curt, si algú pensara que la tasca de l'Agustí no és encertada tenia dues opcions; o bé presentar una segona -o una tercera, o una quarta- candidatura, o bé votar en blanc a la seua elecció. Un cop més em temo que els militants aplegats al Congrés van donar suport a la candidatura de forma massiva.

"El punt 9 de l'ordre del dia anava sobre la presentació de propostes. Propostes que no van tindre ni temps per a fullejar-les, perquè ens els van donar just avanç de començar el congrés. No vam tindre temps d'analitzar-les i poder presentar divergents punts de vista a aquestes propostes.

D'aquestes propostes algunes en van sorprendre i molt. Com la que proposava potenciar la Fórmula 1 i l'Amèrica's Cup. Per un moment vaig pensar que estava vivint un malson, i que estava en un congrés del PP. Però no, érem al congrés d'Esquerra a Xixona. Quina por!! pensar que les arrels fonamentals del nostre partit estan començant a trontollar.

D'aquestes i d'altres propostes vaig tindre la sensació de no ser analitzades amb tota la cura i el temps apropiat. Clar, anàvem a corre cuita, i els xiquets de la guarderia, que per cert¡ estava a la mateixa porta d'entrada del congrés, cada volta que s'obria la porta, els crits de la canalla es barrejaven amb les veus dels parlants i això donava un aire com a més familiar, més de "colla", ja sabeu com allò que és part de la nostra idiosincràsia com a poble. Felicitats!!."

Bé, permet-me que de nou -quina sorpresa!- mostre el meu desacord en algunes coses; jo era a Xixona quan s'obriren les acreditacions, em vaig acreditar, vaig recollir la carpeta i vaig perdre mitja horeta llegint les propostes i fent-me alguns apunts al marge de cadascuna, fins i tot algunes les vaig comentar amb companys de la secció local i, fins i tot, vaig poder xerrar amb la resta de la mesa per pulir un parell de detalls més. Penso que, qualsevol militant, haguera pogut fer exactament el que vaig fer jo.

Del que comentes a continuació estic completament d'acord, a mi també em va sorprendre la proposta de la que parles -i alguna altra!-, fins i tot n'he llegit alguna sobre proposar València com a seu dels JJOO, que espero que -com li va passar a la que comentes- no passe el filtre de la militància, si és que arriba a presentar-se. El tema de la guarderia... Bé, no crec que siga d'una importància capdal per al correcte desenvolupament del Congrés.

Bé, i amb tot això i un torn de paraules escarransides, degut una altra vegada més a la manca de temps i de tindre que anar tot com "cagalló per sèquia" es va arribar a la desitjà cloenda quan ja eren més de tres quarts de quatre passades. No vull ni imaginar-me les cares ni els pensaments que tindrien les persones que estaven esperant des de les dos i mitja de la vesprada per donar de menjar a unes persones que es diuen progressistes, d'esquerres, i que pertanyen a un partit que es diu ESQUERRA.

Igual que amb el tema de la guarderia, no crec que acabar tard fòra quelcom tan dramàtic, a més estic completament convençut que la gent de Xixona va telefonar i avisar de que se'ns feia tard. Gent a la que, per cert, cal felicitar per l'organització del dinar i del congrés en general.

És per tot això que he dit avanç, i un munt de coses més que m'ocuparia molt més temps per a poder dir-les totes, que presento la meua dimissió com a Secretari de Finances de la Secció local de ERPV-CASTELLÓ i a partir d'ara mateix començo els tràmits per a donar-me de baixa com a militant d'Esquerra.

Ets completament lliure de dimitir del teu càrrec i de donar-te de baixa del partit -només faltaria!- però de veritat que -i aquesta és la meua opinió- penso que les raons que exposes no són, ni de bon troç suficients per a prendre una determinació com aquesta. La política o la fas, o te la fan -com digué el mestre de Sueca- i em temo que, ara per ara, l'única política que ens durà a la fita que parlavem adés -ço és llibertat, república i Països Catalans- només és possible des d'Esquerra.

PD. Aquest article d'opinió el vaig penjar a la pàgina web d'Esquerra-Castelló el mateix dia 9 d'octubre; Doncs bé, al dia seguent.per ordre i manament del Secretari d'Organizació d'ERPV va fer llevar l'article de la pagina web local.

Apunt1.- ERC-ESTATUTS .

Títol I. La Militància .

Article 5 a en l'apartat e): La militància podrà expressar les seves opinions tant internament com externa, i tant de forma individual com col·lectiva.

Apunt 2.-A. Cerdà: "Si algú li molesta la democràcia és que hi ha un problema de convivència. En democràcia cadascú expressa amb tranquil.litat la seua voluntat de ser com a poble i totes les maneres d'expressió són respectables"en referència a la penjada de l'Estelada a la Plaça de l'Ajuntament de la Ciutat de València.

A títol de conclusió, no puc dir que compartesca les raons de més a dalt -ja ha quedat palés- però, a més, tampoc la lectura que fas dels Apunts que dónes; Sobre el segon res a dir, faig meues les paraules d'Agustí, però sobre el primer tinc una consideració. Tu, com a militant d'Esquerra, tens tot el dret a expresar les opinions que cregues adequades -només faltaria!- i pels canals que cregues adequats -i aquest correu que m'has fet arribar n'és una prova fefaent- però una altra de molt diferent és emprar la web del propi partit per a malparlar d'un procés intern i menys en els termes amb que ho fas, això no té cap sentit i, per tant, sentint-ho molt, he de donar suport a la mesura del company Secretari d'Organització, en cas que siga cert el que afirmes.

Bé, res més, rep una fraternal abraçada

Josep Barberà

9 d'Octubre, l'estelada als balcons!

2008-10-09T13:58:00.007+02:00

Pengen una estelada a la plaça de l'ajuntament de València

Un grup d'activistes han penjat una bandera independentista i una pancarta que deia 'Per un país independent' a la plaça de l'ajuntament de València. La processó cívica, que aleshores passava per la plaça s'ha aturat perquè alguns dels membres del consistori que encapçalaven la processor s'han negat a passar per sota la bandera, que ha onejat al balcó durant mitja hora. El president de la Generalitat, Francisco Camps, ha dit en el discurs institucional que cal unir esforços amb demanar un bon finançament i així 'superar les incerteses econòmiques'. Més d'un centenar d'ajuntaments del Principat ja van penjar l'estelada.

ERPV i JERC-PV reivindiquen l'acció amb motiu del centenari de la bandera · Camps demana unitat per negociar un bon finançament

Un grup d'activistes d'ERPV i JERC-PV han penjat una bandera independentista i una pancarta que deia 'Per un país independent' a la plaça de l'ajuntament de València. La processó cívica, que aleshores passava per la plaça s'ha aturat perquè alguns dels membres del consistori que l'encapçalaven s'han negat a passar-hi per sota. El president de la Generalitat, Francisco Camps, ha dit en el discurs institucional que calia unir esforços amb demanar un bon finançament i així 'superar les incerteses econòmiques'.

La portaveu de les JERC-PV, Anna Peña, ha explicat a VilaWeb que han decidit de penjar l'estelada amb motiu del centenari de la bandera. 'Volíem reivindicar, en una ciutat tan important com València, la Diada Nacional del Nou d'Octubre, el centenari de l'estelada i els 800 anys del naixement de Jaume I', ha dit. Més d'un centenar d'ajuntaments del Principat ja van fer-ho l'Onze de Setembre. Després de deixar-la onejar mitja hora, han decidit de treure-la.

www.vilaweb.cat

Preguntes sense resposta (XV)

2008-09-25T01:55:00.001+02:00

Què esperen trobar aquesta gent?

Aquesta me la responc: "res, de segur..."

Historia real (III)

2008-09-21T17:38:00.002+02:00

Ella no aparentava l'edat que tenia -32. Quan li digué que era 7 anys més gran que ell, el nostre home li respongué si s'embadurnava amb llet de burra; ella no agraí la dada cultural.

Ahi acabà la seua relació

Don Carlos

2008-09-19T13:15:00.001+02:00

Açò és al nostre país, companys. Segle XXI... No sé que més afegir, se m'ocorren alguns adjectius, però els deixarem per als comentaris. No us talleu, ací no censurem.

Més arrere...

2008-09-16T20:22:00.002+02:00

Avui, el regne d'Espanya és un poquet menys democràtic. I en van...

En un Benicarló més o menys normal

2008-09-12T14:38:00.006+02:00

Campanya ALS BALCONS ESTELADES PER COLLONS!

PS: Com alguns m'heu dit que no veeu la imatge, podeu consultar-les ACÍ; i feu un poquet de promoció de la campanya, fills meus!

L'estelada al meu balcó

2008-09-11T14:05:00.003+02:00

Demà 11 de Setembre

2008-09-10T20:53:00.000+02:00

En record dels qui lluitaren defenent Barcelona -molts d'ells Maulets valencians- jo també penjaré l'estelada al balcó.

PS: Quan puga hi posaré una foto